Altres mons íntims

 

La proximitat es aquella sensació que provoca lo íntim,  allò que forma part de mi, de la meua vida. Que acaba sent  una emoció més i esdevé el reflexa del que serà el dia , la nit , l’endemà i el meu entorn que forma part del paradigma que he creat  i que necessito tenir.

 

És la meva tendresa,  el meu neguit , la meva por i  la meua esperança . És lo pròxim... allò que llisca per la meua pell .

És l’olor del meu espai, es l’escalfor dels meus ... son les meves filles.... son elles i jo i tots tres un de sol.

 

I lo proper esdevé en els 4 àmbits que es converteixen en punts cardinals marcats en el cercle la brúixola que em marca el camí. Casa , parc , escola i hospital , quatre punts a on la meua proximitat es torna necessària. A on se escriu a cops d’emocions un diari íntim i continuat... sense fi, sense renuncies.

 

Així, doncs , el treball és el resultat d’una realitat intima, es un bolcat d’imatges que configuren el meu voltant més proper i sincer de una relació sustentada en els sentiments .

 

Les fotografies,  en blanc i negre, intenten mostrar aquesta atmosfera onírica en que semblo flotar en les meues emocions , son altres mons del meu univers, mons íntims que només son meus.

 

  Miquel Abat