Records Tancats

​

El 1983 moria l'últim dels seus habitants, deixant una casa plena de records i històries que es manté com aleshores.

 

Un edifici amb una estètica i disposició del primer tram del segle passat que conserva la decoració i els mobles originals, però un edifici absent en què el temps i els elements han actuat deixant la seva petjada.

 

En entrar, l’atmosfera i l’ambient és com endinsar-se en el passat. Veig els elements que han estat alterats pel pas del temps i, en observar-ho, sóc conscient de la buidor i de l’absència.

 

La sensació que es té en caminar i observar les estances és de retrobament dels records amb el present que, com a observador extern, no tinc però intueixo. Veig un retrat dels seus antics habitants -que ja no hi són- i un rellotge que no funciona com a testimoni del temps aturat .

 

I fotografio allò que un temps va ser útil, ple de vida, i que donava a l’habitatge el caliu d’una llar i que ara només són Records Tancats.

 

Miquel Abat